Debat sobre el suport mutu

22 de novembre: Compartim a casa de l’Antonio, debat  sobre el suport mutu i en acabar tenim menjar de duc, riures, música i cançons.

Introducció al debat (Oleguer)

Punt de partida: Dues perspectives sobre la vida, oposades, en lluita dins de cadascuna de les persones d’aquest món i també a nivell social:

– La nostra perspectiva, que posa la idea de comunitat com a base per a organitzar la vida, percep la vida com a quelcom indeslligable de la vida comunitària, és a dir que la nostra vida és inconcebible i no es pot desenvolupar si no és en base a uns vincles de suport mutu amb les persones que ens estimem, les persones que ens envolten… La quotidianitat es regeix per les necessitats comunitàries, i ni tan sols té sentit mesurar «qui aporta més i qui aporta menys», perquè es confia en les altres persones i es té clar que es comparteix la voluntat de que la comunitat visqui forta.

– La perspectiva estatal, dissortadament la que domina ara, on els individus competeixen entre ells, despullats de la comunitat… i li diuen «llibertat individual», l’engany amb el que es justifica tot. La desconfiança i la lògica de l’intercanvi («toma y daca», o «diente por diente» en la seva faceta violenta) ho impregnen tot, alimentant un cercle viciós que es podria assimilar a un cancer social, i dificultant que les persones puguin alliberar-se de l’egoisme i conèixer la seva natura social.

Tot i que ha perdut terreny en els últims segles, la cultura comunitària encara perviu, i dins nostre hi ha quelcom que ens fa sentir be (plens) quan desenvolupem llaços comunitaris. I tot això es pot regar dins nostre si comencem a posar preocupacions, limitacions, problemes, solucions, alegries… i vida en comú.

Preguntes (Mercè i Oleguer)

  • Què és comunitat?
  • Quim compromís hi volem tenir?
  • Quins objectius compartim dins de Volem?
  • Quines necessitats ens tallen les ales per desenvolupar els objectius que compartim?
  •  Quines d’aquestes (o quines parts d’aquestes) podriem començar a posar en comú? De quina manera? De quina manera les propostes ens farien més forts per a desenvolupar els objectius que compartim?
  • Quines pors se’ns generen amb el tema?
  • Quin seria el grau òptim i factible, per al moment en el que estem, de posar en comú necessitats (entre el que hi ha ara i l’extrem de col·lectivitzar-ho tot)?
  • Imaginem algun model per començar?

207c69ec-bdba-475f-8459-8aa96841ef0b

Post-debat (Antonio)

Esta mañana llueve,la riera canta.

En mis ojos se reflejan los colores,
morado, verde y ocre.
Un instante mágico,
veo y oigo,
el canto de un solitario colorín,
balanceandose en una rama.
Las hojas caen delicadamente,
sin prisas. Colocándose
al azar, en una alfombra majestuosa.
La Mila a mi lado.
Alzo la mirada y veo nuestra casa,
nuestro hogar.
Todavía resuenan las palabras,
las risas y canciones.
El calor del fuego y vuestra compañía.

Gracias

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *